IRAT, ADA adj.
Colèric, irritat, felló.
"Per co que a dit son tots irats los fals Jueus, e an cridat: -Prengam lo, que prou a parlat e gitem lo de la ciutat." Plant de Sent Esteve MS. d'Ager
"Molt hi ayda, car Deu, yrat, ffon molt placat per la iusticia d aquella nicia enrabiada, qui deguollada ffon lo iorn ans," Roig, Jaume Spill 7.574
"E profita molt als irats e als horats e als ytropichs e als rabiosos." Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 56; MS. n. 216, f. liiij, a. Bib. Univ. València
"Domingo sant, / ab pena humiliada, clam ta merce / hun pas no m desempare, caar negu sent / qui de mos mal s empare vent me fforçat / de tanta gent yrada." Martines, Pero Poesies de Pero Martines 109, III
| | |